ENTRADA: Quin sentit té la vida?

He pensat tantes vegades que som tan insignificants, en un món aïllats de qualsevol ésser, sent ningú, que em pregunto quin sentit té la vida llavors. Només vivim per les futures generacions? I després què, ja no existim ni hem sigut ningú? Vivim tota una vida per que desprès no hagi servit de res. Per això comprenc que algunes persones li donin tanta importància al reconeixement, perquè siguin coneguts i quan morin hauria tingut més "sentit" les seves existències, perquè mentre ells perdurin en els record de les persones no haurien mort del tot. No sé com explicar-me però saber que som com una mota de pols, que amb una bufada ja ens hem anat, em desconcerta una mica. Em provoca una mena de por, com quan vaig al mar però no puc saber què hi ha als meus peus, com quan miro al cel i penso com d'infinit és tot allò que ens fa tant insignificants. Suposo que és una probable trista realitat adonar-se de que abans que tu hi han hagut moltes vides, moltíssimes, que no en saps res d'elles i, que en un futur, quan tu ja hagis mort siguis un més a la llista, i així successivament, un rere l'altre. I tot això per a què? Quina és la finalitat de tot allò?

No obstant, hi ha diverses coses que poden donar una mica més de sentit a la vida, entre elles i per mi la mes important; la mort. No penso que sigui del tot el nostre enemic ja que si no ens poguéssim morir mai (tot i que per alguns pot ser-hi una idea temptadora) llavors sí que no tindria gens de sentit la vida, però gens. Perquè estaríem vivint sense ganes ni cap motivació per res, estaríem morts en vida.

En conclusió, puc dir que tot i que no sabem ben bé perquè vivim si després ens morim, pitjor seria no morir mai. Prefereixo viure aprofitant el meu temps al màxim perquè com a mínim m´hagi servit a mi.

Núria Jiménez Cabrera