dimarts, 28 d’abril del 2020

ENTRADA: Existim de veritat? És real tot el que veiem i tot el que sentim?

He pensat moltes vegades en aquestes preguntes, però mai he trobat cap resposta, com podem saber que el que estem vivint, ho estem vivint de veritat, o el que veiem, o el que sentim? Una amiga meva una vegada em va dir: "com saps que el que estàs vivint, ho estàs vivint de veritat? Potser estàs somiant, o potser és una prova per passar de nivell, com si fos un joc, igual ens estan controlant des de fora, i nosaltres no ho sabem". Jo he pensat moltes vegades en això, però cada vegada que ho penso, és com que em fa por, perquè em fa por pensar que igual tots els meus esforços no estan servint per a res.

També em pregunto si tots veiem el mateix, per exemple, a tots des de petits, ens han ensenyat els colors, però i si per a mi el color verd és un color, i per a una altra persona és un altre color diferent? No sé si m'explico, però això també ho vaig estar parlant amb una amiga, i ella pensava el mateix, a tots ens han dit quin és el color verd i el color blau, però i si cadascú el veu d'un color diferent? I jo crec que això no hi ha cap manera de saber-ho, no crec que hi hagi una resposta 100% segura, igual n'hi ha una, però jo no crec que hi hagi, perquè no crec que hi hagi una manera de comprovar-ho.

Clara Cantón Simó

4 comentaris:

  1. Una reflexió interesant pero com be tu dius no hi ha una resposta segura a aquesta pregunta.

    ResponElimina
  2. Jo també he pensat molt en aquest tema i, al igual que tu, mai trobo resposta. Aquesta és una situació molt extranya, perquè acabes vivint amb incertesa, ja que no saps realment si t’estan observant.

    ResponElimina
  3. Jo també he pensat molt en això, Clara! No podem tenir una noció del tot segura de si estem o no en un somni o si el que sentim o veiem és real.
    Suposo que l'única cosa que ens queda mentrestant és seguir treballant i reflexionant... Qui sap si algun dia trobem una veritat comuna, una solució a tot el que som. Felicitats!

    ResponElimina
  4. Llàstima que amb la crisi sanitària no ens hagi donat temps a endinsar-nos en aquestes qüestions tan apassionants: que no es puguin conèixer no vol dir que no es puguin pensar... Realment i hi ha reflexions i arguments diversos, depenent de les tesis a defensar, molt potents... La teva entrada és una invitació! Ole;)

    ResponElimina