En
funció de quin criteri creus que s'han de repartir recursos sanitaris escassos
quan hi ha una emergència sanitària?
Com sabeu, aquests
dies en alguns hospitals els professionals de la salut, atesa la manca de
recursos sanitaris que a més han estat fortament retallats els últims anys, han de prendre decisions molt complicades, que impliquen
vides humanes. Si hi ha menys respiradors que malalts de coronavirus que necessiten
un respirador, llavors han de deixar a alguns malalts sense respirador. Els
possibles criteris a tenir en compte en
la vostra reflexió són:
- Per ordre d'arribada (és a dir: per què retirarem un respirador a algú que ja ho està utilitzant i ha arribat abans?).
- Per pronòstic del cas i probabilitats de curació (és a dir, li donem el respirador a qui té més possibilitats de curar-se).
- Per edat: li retirem el respirador a la gent gran per donar-lo als més joves.
- Pel valor social: prioritzem als que tenen professions útils a la societat, com metges, bombers, investigadors científics, o bé a qui té altres persones a càrrec seu: pares de família, cuidadors de persones dependents, etc.
- Econòmic: donem respiradors a qui puguin pagar més.
- Per sorteig (d'aquesta manera no es privilegia cap característica de ningú i es tracta a tots per igual).
Es tracta que us
posicioneu pel que fa a aquests criteris (així com d'altres que pugueu afegir
vosaltres mateixos) argumentant a favor d’allò que us sembli més just. Caldria
també que expliquéssiu també per quina raó els altres criteris, en la
vostra opinió, no són justos o ho són menys que el que o els que heu
escollit.
Per tal que la
vostra resposta, tal com si fóssiu membres d’un comitè de Bioètica, a l’emergència
sanitària sigui més clara, estructureu la vostra resposta: feu una
introducció on expliqueu la problemàtica, un desenvolupament on tingueu en
compte o analitzeu, a més dels vostres arguments a favor de la vostra posició i
la refutació d’altres criteris, exemples clars i els valors ètics que hi ha
darrere de la discussió. Per últim no us oblideu fer una conclusió coherent amb
l’anterior.
Us enllaço tres articles que us poden ajudar a pensar-hi una mica:
¿Quén debe morir?
https://www.ara.cat/opinio/Mar-Rosas-trampos-bioetica-coronavirus-covid-19_0_2430357035.html
Sanidad le dice a Cataluña que es "inaceptable no tratar a los mayores de 80 años"
Aquí teniu també un vídeo: Así deciden en los hospitales a quién atender, y a quién dejan morir
Us enllaço tres articles que us poden ajudar a pensar-hi una mica:
¿Quén debe morir?
https://www.ara.cat/opinio/Mar-Rosas-trampos-bioetica-coronavirus-covid-19_0_2430357035.html
Sanidad le dice a Cataluña que es "inaceptable no tratar a los mayores de 80 años"
Aquí teniu també un vídeo: Así deciden en los hospitales a quién atender, y a quién dejan morir
Damián Cerezuela Frías
Ens trobem en un moment conflictiu: el coronavirus continua avançant i cada cop hi ha més infectats,però els hospitals no disposen de recursos suficients per abastir tots els pacients. Amb quin criteri decidirem qui obtindrà el tractament i qui es quedarà sense? Tenim diferents opcions, i hem d'escollir la més justa.
ResponEliminaUna podria ser donar tractament a les persones per ordre d'arribada, un altre per sorteig,per edat (prioritat pels joves), per capacitat econòmica, per probabilitat de curació, per valor social...
Personalment crec que la més justa, i que pot refutar totes les altres és aquesta: escollir els que tenen més valor social (és a dir les persones més útils/imprescindibles per a la societat, i aquelles persones que tenen a càrrec altres persones)PERÒ dins d'aquest grup,escollir aquells que tenen més probabilitat de curar-se.
Perquè aquesta opció i no les altres? Analitzem els motius seguint la moral utilitarista:
Suposem que ho fem per ordre d’arribada: els primers en arribar són un grup de vagabunds,drogadictes i lladres. Aquests obtenen respiradors. Més tard arriba un grup de catedràtics i investigadors científics, però no queden respiradors.
Suposem que ho fem per sorteig: els hi toquen respiradors a un grup de mafiosos i traficants de drogues. Malauradament, aquest sorteig ha fet que un grup de metges i estudiants s’hagin quedat sense.
Suposem que ho fem per edat, donant preferència als joves. Aquest criteri ha fet que un grup de joves que es dediquen al tràfic de menors obtinguin els respiradors, i un grup de persones de 60 anys que fan donacions anuals a la investigació per la cura del càncer de mama s’han quedat sense
Suposem que ho fem per capacitat econòmica. Un grup de persones que es dediquen a la caça d’elefants i venda del seu marfil, però han pagat molt, s’han beneficiat de respiradors. Malauradament, amb aquest criteri uns joves d’altíssim coeficient intel·lectual que tenen una beca per anar a Harvard, no han pogut beneficiar-se’n perquè no tenen tants diners.
Suposem que ho fem per probabilitat de curació. Un grup de nens de 14 anys que no fan res “especial” tenen més probabilitats de curar-se, i obtenen els respiradors. En canvi un grup de noies que han descobert la cura del SIDA no tenen tantes probabilitats perquè tenen asma i edat més avançada que els anteriors, i no han obtingut els respiradors.
Aquests criteris, són massa atzarosos, i no tenen en compte les conseqüències i injustícies que poden provocar. Van en contra de l’ètica utilitarista, ja que no estan intentant arribar a la màxima felicitat possible i al màxim benestar social, no estan tenint en compte que si haguessin donat tractament al segon grup de tots els casos, s’hauria aconseguit. En canvi donant tractament al primer grup de tots els casos, es beneficien uns quants individus però es veu perjudicat un grup molt més gran de persones.
Però, suposem que ho fem per valor social: Es beneficien d’obtenir respiradors aquells que tenen un paper més útil/imprescindible dins la societat; com ara metges, bombers, investigadors, i també aquells qui tenen a càrrec seu altres persones; com ara pares i mares, cuidadors… El problema és que potser no tenim en compte que dins d’aquest grup, hi ha qui té menys probabilitats de curar-se que altres, i es gasten els recursos en ells en lloc de les persones que tenen més probabilitat de curar-se. Es tornaria a estar en la mateixa situació.
És per això que la solució que jo proposo és combinar dos criteris: escollir els que tenen més valor social (és a dir les persones més útils/imprescindibles per a la societat, i aquelles persones que tenen a càrrec altres persones) PERÒ dins d'aquest grup,escollir aquells que tenen més probabilitat de curar-se. Així obtindriem un mètode de selecció que segueix la moral utilitarista i té com a objectiu aconseguir la màxima felicitat possible i màxim benestar per a la societat.