ENTRADA: Per què reaccionem irracionalment a vegades? Aquestes reaccions ens fan menys humans?

- Una reacció desproporcionada és una recció normalment desproporcionada i violenta la qual fem sense pensar en les conseqüències. Per exemple, jo, que sóc de sang calenta he tingut diversos conflictes en els caps de futbol en els que després ho penses fredament i penses que no hi havia necessitat de deixar l'equip amb un menys o de fer que ens acabem barallant er culpa meva o qualsevol cosa d'aquestes, però en el moment en què reacciones així no estàs pensant només actues. Tot i això crec que és normal tenir aquest tipus de reaccions i que es poden aprendre a modular.

Recomano que intenteu evitar aquest tipus de reaccions, ja que després quan et dones compte de què has perjudicat algú per la teva irracionalitat et sents fatal i suposo que aquests remordiments són els que et fan humà.                                                                                                                                                                                                David Giménez

ENTRADA: La influència de la bellesa

La bellesa ha sigut sempre un factor molt important a la societat i, en la meva opinió, se li ha atorgat més importància de la que mereix. Molts sectors s'han aprofitat de la influència que exerceix la bellesa sobre la població pels seus propis beneficis, com per exemple el comerç, el qual ha aprofitat aquesta "desesperació" per part de la majoria de persones perquè els demés els trobin bells/es i, actualment, venen productes que "augmenten la bellesa personal". 

Però, què entenem per bellesa? Doncs, segons la seva definició, és un conjunt de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d'admiració. Ara bé, opino que la bellesa acostuma a estar lligada amb els canons de bellesa, els quals són els conjunts d'aquelles característiques que una societat considera atractives i, a més, acostumen a ser històricament variables i diferents segons les cultures. El cànon de bellesa és el que guia la manera de pensar de les persones a l'hora de determinar la bellesa d'aquesta.

Em sembla que actualment l'ideal de bellesa ha incrementat molt (pel que fa al seu valor en les persones i en la societat), ja que l'atractiu físic s'ha convertit en un  dels aspectes més importants d'una persona, i sembla que és un objectiu que tots ens hem d'esforçar per aconseguir i mantenir. Òbviament, no estic gens d'acord amb aquest ideal, perquè les persones no hauríem d'haver de seguir un patró per incrementar la bellesa i agradar més als demés, sinó que el que realment hauria d'importar són la forma de pensar, de ser i d'actuar de les persones. Això ho podríem relacionar amb la bellesa interior, la qual va més enllà de l'aparença, i té en compte els aspectes que acabo de mencionar per definir la persona que ets per dins. Sovint li donem més importància a la bellesa exterior perquè és més senzill reconèixer-la, ja que és el primer que observem d'una persona i això és impossible d'ignorar.

El gran problema de la bellesa és que està massa lligada a la dignitat personal i, per tant, ha portat a un gran nombre de gent a condicions psicològiques difícils com trastorns alimentaris o depressions, derivats de l'obsessió per assolir els canons de bellesa i de les inseguretats i l'exigència d'estar sempre perfecte. Però aquesta situació convé als comerços, perquè s'aprofiten d'aquestes inseguretats i creen productes per "remediar-les". 

Així que podem concloure dient que la bellesa, avui en dia, s'ha convertit en un producte que controla el moviment de la societat, ja que és una qüestió que no crec que s'acabi mai si seguim per aquest camí.

Aisha Descane

ENTRADA: Justícia i venjança: sinònims o antònims?

Moltes vegades hem sentit coses com "se va a tomar la justicia por su propia mano", però realment són el mateix o tenen alguna relació?

Entenem per justícia la virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat i és inclinat a donar a cadascú allò que li pertany.

En canvi, entenem per venjança la punició que hom infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, un greuge, etc., inferit per aquest a aquell o a altre.

La definició ja ens deixa clar que no és el mateix, però sí que podem dir que la venjança és prendre's la justícia segons el teu propi punt de vista, una justícia subjectiva. Per tant, podem dir que depenent de la situació, la justícia i la venjança poden arribar a ser sinònims.

Per exemple, en el llibre del 2n trimestre de lectura de castellà "Palabras envenenadas", hi ha un cas amb el qual es pot veure clarament. El llibre tracta de la desaparició d'una noia, el pare de la qual queda molt afectat i intenta sempre fer moviments socials a favor seva (manifestacions) o pressionar a la policia perquè treballin més. Ell està en constant contacte amb la policia, i sap qui són els sospitosos. Li diuen que els sospitosos són el nòvio de la noia i un professor seu. El pare creu que el professor és el culpable, i com que sap que no tenen proves per arrestar-lo, decideix prendre's la justícia per la seva pròpia mà i venjar-se d'ell trencant-li la cara.

En aquest cas, es veu clarament com són sinònims, ja que la seva venjança consisteix a aplicar la seva pròpia justícia.

Per tant, la justícia i la venjança sí que són sinònims (sempre que la venjança sigui proporcionada), perquè la venjança sempre és una justícia personal per a la persona que la fa.

Levon Kesoyan

ENTRADA: L'objectiu d'aquesta vida és ser feliç? És possible triomfar sense ser feliç?

Per a mi la felicitat són moments, moments en família, amb amics, amb la teva parella, moments de desconnexió del món, de les obligacions, problemes que puguis tenir... En resum, es podria considerar que la felicitat és una sensació de benestar i alliberament amb relació a qualsevol problema. Per això crec que és importantíssim tenir aquests moments de felicitat.

També volia parlar sobre gent que no troba aquests moments o que no els gaudeix. Hi ha un cas bastant conegut sobre el fundador d'Apple, Steve Jobs, que aparentment era un home que ho tenia tot i va deixar escrit just abans de morir una carta on cita textualment:

"En este momento, acostado en la cama del hospital y recordando toda mi vida, me doy cuenta que todos los elogios y las riquezas de las que yo estaba tan orgulloso, se han convertido en algo insignificante ante la muerte inminente". 

La gent que pensa que ser ric és sinònim de felicitat està equivocada completament. També és veritat que els diners poden ajudar al fet que siguis més feliç, però la felicitat és molt més profunda que el fet de tenir diners i l'has de saber buscar i aprofitar-la al màxim perquè mai saps quan pot acabar-se.

Felicitat: És un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. 

                                                                                                                       David Giménez

ENTRADA: Existim de veritat? És real tot el que veiem i tot el que sentim?

He pensat moltes vegades en aquestes preguntes, però mai he trobat cap resposta, com podem saber que el que estem vivint, ho estem vivint de veritat, o el que veiem, o el que sentim? Una amiga meva una vegada em va dir: "com saps que el que estàs vivint, ho estàs vivint de veritat? Potser estàs somiant, o potser és una prova per passar de nivell, com si fos un joc, igual ens estan controlant des de fora, i nosaltres no ho sabem". Jo he pensat moltes vegades en això, però cada vegada que ho penso, és com que em fa por, perquè em fa por pensar que igual tots els meus esforços no estan servint per a res.

També em pregunto si tots veiem el mateix, per exemple, a tots des de petits, ens han ensenyat els colors, però i si per a mi el color verd és un color, i per a una altra persona és un altre color diferent? No sé si m'explico, però això també ho vaig estar parlant amb una amiga, i ella pensava el mateix, a tots ens han dit quin és el color verd i el color blau, però i si cadascú el veu d'un color diferent? I jo crec que això no hi ha cap manera de saber-ho, no crec que hi hagi una resposta 100% segura, igual n'hi ha una, però jo no crec que hi hagi, perquè no crec que hi hagi una manera de comprovar-ho.

Clara Cantón Simó

ENTRADA: La mort

Què passa quan morim? Què hi ha després de la mort? Perquè vivim? De què serveix tot el que fem? Què hi ha havia abans de tots nosaltres?

Sempre m'he preguntat aquestes preguntes però mai he trobat cap resposta, i és que crec, que no pot haver una resposta 100% segura, ja que jo crec que quan morim ja no sentim, res, per tant, no sabem si tornarem a néixer o si anem a algun lloc, no ho sé, i crec que ningú ho pot saber. Quin sentit té viure?, per a què serveix tot el que fem? Jo crec que simplement hem de viure bé la vida, passar-nos-ho bé i gaudir, perquè quan morim, puguem dir que hem viscut una bona vida, i que ens ho hem passat bé. Hi ha una sèrie (Merlí), que diu "no vull descobrir a l'hora de la mort que no he viscut."

Per què normalment volem ser recordats? Per què volem que algú ens recordi sempre?

Hi ha una pel·lícula (No està escrit a les estrelles) que diu: "Llegará un día en el que todos nosotros estaremos muertos. Todos nosotros. Llegará un día en el que no quedará ningún ser humano que recuerde que alguna vez existió alguien o que alguna vez nuestra especie hizo algo. No quedará nadie que recuerde a Aristóteles o a Cleopatra, por no hablar de nosotros. Todo lo que hemos hecho, construido, escrito, pensado y descubierto será olvidado, y todo esto habrá insistido para nada. Quizá ese día llegue pronto o quizá tarde millones de años, pero, aunque sobrevivamos al desmoronamiento del sol, no sobreviviremos para siempre. Hubo un tiempo antes de que los organismos tuvieran conciencia de sí mismos, y habrá un tiempo después. Y si te preocupa que sea inevitable que el hombre caiga en el olvido, te aconsejo que lo ignores. Dios sabe que lo hace todo el mundo." I això és més o menys el que jo penso sobre ser oblidat, que no t'ha de fer por, perquè hi haurà un dia en el qual tots estarem morts, i no hi haurà ningú que ens pugui recordar.

Què hi havia abans de tots nosaltres?
Com es va formar la Terra?
Crec que aquestes preguntes es podrien respondre científicament, però, són respostes 100% segures? Jo no ho crec.

Clara Cantón Simó

ENTRADA: Com és la vida a la quarantena?

Per començar, la vida tancat a casa és molt difícil, ja que ens quedem aïllats de la societat i de la naturalesa i per això aquesta situació és una molt bona manera de replantejar-se unes idees que possiblement abans d’aquesta situació no ens haguéssim plantejat.Per començar el concepte de llibertat amb tota claredat és el  terme que més ràpid ha canviat  de significat, perquè abans asociaba el terme de llibertat amb el de poguer decidir i pensar el que tu vulguis sense que ningú et pugui fer res ni jutjar-te pel que fas, ara aquest concepte ha canviat radicalment, ja que ara l'associem a poder sortir al carrer sense que un policia t’aturi i et fiqui una multa, que no tothom es pot permetre, ja que molta gent no està treballant, ja sigui per que el seu negoci l’ha agut de tancar o per que l’empresa no els hi deixa anar. Per finalitzar, un problema loque també hi haurà en un futur, serà la desconfiança amb la gent, m’explico, en aquesta situació ens estan dient tots els mitjans tant polítics com de comunicació que mantinguem una distància amb les persones, i no és d'estranyar que la gent tingui por a tornar a pasar una situació com la que estem passant ja que molta gent a mort i molta altra ha perdut el treball, per culpa de que el  virus els ha infectat i no ha pogut anar a treballar.Es pero això també, que els nens del futur tindran una percepció molt diferent de la llibertat i de la socialització,perque els estem ensenyant una manera de comportarse davant la gent que és molt poc sociable i fora de la societat.

Álex Martínez i Izan Rubio

ENTRADA: Com actuar davant la por?

Actualment, amb el coronavirus, molta gent té por i no sap com actuar. Això pot ser degut a molts factors, entre ells la desinformació.

Jo crec que per a actuar davant la por, primer has d'informar-te sobre aquesta. Si no saps en què consisteix la teva por o quins perills té no sabràs com combatre-la. Actualment, per exemple, hi ha desinformació amb el coronavirus (encara que fa unes setmanes hi havia molta més) i la gent actua i fa coses que segurament no ajuden. Per exemple, la mascarilla només ajuda si estàs infectat per no passar la malaltia a altres persones, però generalment no t'atorga protecció davant el virus. Sí que és veritat que per prevenció està bé portar-la, però encara avui hi ha gent que pensa que la mascarilla et protegeix del virus. No obstant això, s'han comprat tantes que, fins fa uns dies, no hi havien a tota Espanya, i la gent que sí que les necessita perquè té alguna malaltia que les requereix, no podia comprar-les.
Una altra manera d'actuar davant la por és pensar dos cops cada acció que fas i no deixar-te portar. Has d'assegurar-te que les decisions que prenguis són racionals i no estàs decidint per la por del moment. Per exemple, no fa falta comprar menjar per a tenir d'aquí a 3 mesos. Les botigues i els supermercats no tanquen i, si prens les mesures de seguretat adequades,pots anar cada 2 o 3 dies (o fins i tot una vegada a la setmana) sense que et passi res. D'aquesta manera, deixes temps als supermercats per a que reposin els productes i tothom pugui comprar.
Per últim, crec que per a actuar davant la por s'ha de seguir les indicacions de personal capacitat o especialitzat per al cas, i no fer cas del que et digui un amic o un familiar si no ho ha dit, en aquest cas, alguna autoritat sanitària.

En conclusió, crec que per a actuar davant la por s'ha de procurar estar informats, ens hem d'assegurar que prenem decisions racionals i hem de seguir les indicacions de persones que estiguin especialitzades en el tema.

Levon Kesoyan

ENTRADA: Com pot afectar el coronavirus el debat entre seguritat y libertat?

Certament, sembla lògic que davant la nova malaltia anomenada covid-19, originada a Wuhan (Xina), el govern prengués decisions inesperades.

Busquen un perfecte equilibri entre els conceptes de llibertat i seguretat. De tal manera que, volguessin el pes de tots dos conceptes per la  felicitat social.

No obstant això, l'equilibri perfecte és impossible, pel que s'està parlant és de la preferències social. De tendències cap a la seguretat o cap a la llibertat. La llibertat gairebé no existeix perquè ha estat retallada a poc a poc per l'estat fins deixar-la per les coses bàsiques. En el tema de la quarantena no hi ha llibertat que valgui, tancats sense ni tan sols anar a passejar. La quarantena és un aïllament preventiu de persones o animals en un lloc i durant un període per raons sanitàries i també es pot dir que són mesures de prevenció. 

Alice Victoria Solomon

ENTRADA:De que forma podemos ser libres?

Ser libre es decidir y hacer lo que tu quieres sin que nada o nadie te pare, y ahora mismo, por muy libres que queramos ser, estamos bajo un techo llamado leyes. Entonces, podemos ser libres haciendo lo que queramos dentro de unos límites, por ejemplo, respetar que no estamos solos en el mundo y puede que entrar en una tienda y robar una camiseta a ti no te moleste, pero al propietario del local sí. Con esto tan exagerado, quiero decir, que hacer lo que queramos y ser libre es vivir y dejar vivir a la gente sin molestar. A nadie le hace falta saber tu opinión si no te la pide y puede ser no le ayude mucho oírte diciendo eso. Por ejemplo, por mucho que le digas a alguien que es muy malo jugando al Tetris, va a dejar de serlo o si le dices que es feo por arte de magia se va hacer guapo. Con estos comentarios creas inseguridades en la gente que ya no se sentía cómoda de como era y a la mínima cosa que le gustaba ya no le gusta. Otra cosa es el tema ropa, cada uno puede llevar lo que quiera aunque no te guste y creo yo que tiene el mismo derecho que los demás a vestir como quiera sin ser criticado.

En conclusión, para que uno se sienta libre tiene que ser capaz de aceptar que no todo el mundo es igual y que no le afecten las opiniones, porque si alguien te quiere de verdad, te aceptará tal y como eres. La mejor forma para ser libres es echando las malas sensaciones, las personas tóxicas y siendo tal y como eres.Cuando sabes la verdad de quien eres y como eres, da igual lo que digan. La verdad la sabes tu y ellos pierden el tiempo, porque ese tiempo que te dedican a ti lo pierden en ellos mismos.Me he dado cuenta que estas personas tan tóxicas no se quieren porque si lo hicieran no perderían el tiempo en cambiar a los demás y aprenderían a quererse, demasiado odio se tienen. Creo que hasta que la gente no se preocupe en ellos no tendremos libertad para avanzar como personas.

ADRIÁN JIMÉNEZ  

ENTRADA: Els humans volem tenir o desitgem tenir?

Abans de començar, cal tenir clar tots dos conceptes: Voler: "Tenir la intenció determinada de fer" Desitjar: "sentir-te atret envers alguna cosa fins al punt de voler-la posseir".
Cada dia que passa m'adono més encara de que la gent no compra les coses perquè li agraden, només ho fan veure perquè és el que està a la "moda", parlant en línies generals. Aleshores, m'he plantejat les següents dues preguntes, ens agrada un producte i per tant el volem tenir? o volem posseir-lo i per tant desitgem tenir-lo? Totes dues preguntes semblen molt absurdes i que no tenen sentit, però, quantes vegades haurem sentit d'algun conegut "Però si aquesta roba està passada de moda..." o fins i tot, "Tinc roba sense estrenar però no m'he la posaré perquè ja no es porta" Per tant, aquest conegut "vol" o "desitja"?

En la meva opinió les persones seríem més felices si tinguéssim el que volem, el problema, és que tenim el que desitgem per tal de posseir-ho, perquè d'aquesta forma ens convencem a nosaltres mateixos que és el que ens agrada, però no és cert en molts casos, a qui els agrada és a les grans empreses, perquè treuen un nou model, i el conegut el compra. D'aquesta forma, les empreses tenen el que volen (diners) i el conegut té el que desitja (el producte). Al final és un cercle que és repeteix contínuament i que està en les mans de cadascú de nosaltres poder-ho canviar.

PAU ROIG

6. El passaport d'immunitat a debat: què en penseu? Us atreviu a fer una entrada?

 

Què és un passaport d’immunitat? 

El passaport immunitari proposat per Mitjà tindria una vigència temporal i serviria per accedir als espais públics amb alt risc de transmissió. Serien llocs on es fa difícil garantir la distància de seguretat de dos metres. Aquest passaport —confeccionat a partir de les proves de la covid-19— garantiria que la persona que el posseeix està sana i, per tant, no hi ha risc de contagi i es pot moure lliurement.  

Segons el portal Vilaweb, que ha tingut accés al contingut del pla, Oriol Mitjà proposa que el passaport immunitari es faci en base als resultats dels tests i proves de la covid-19. Tindria tres colors: el vermell equivaldria a una persona amb PCR positiu o amb contacte directe amb algun infectat. El groc seria per aquelles persones amb PCR negatiu i sense símptomes ni contactes. I el verd per a persones de baix risc de contagiar o ser contagiades.

(Extret de: https://beteve.cat/societat/verges-passaport-immunitari-coronavirus-oriol-mitja/)

Aquest article del diari ARA també us pot ajudar a prendre una posició: https://www.ara.cat/societat/passaport-immunitat-divideix-comunitat-internacional-coronavirus-covid-19_0_2438756235.html

Salut!!

ENTRADA: Quin sentit té la vida?

He pensat tantes vegades que som tan insignificants, en un món aïllats de qualsevol ésser, sent ningú, que em pregunto quin sentit té la vida llavors. Només vivim per les futures generacions? I després què, ja no existim ni hem sigut ningú? Vivim tota una vida per que desprès no hagi servit de res. Per això comprenc que algunes persones li donin tanta importància al reconeixement, perquè siguin coneguts i quan morin hauria tingut més "sentit" les seves existències, perquè mentre ells perdurin en els record de les persones no haurien mort del tot. No sé com explicar-me però saber que som com una mota de pols, que amb una bufada ja ens hem anat, em desconcerta una mica. Em provoca una mena de por, com quan vaig al mar però no puc saber què hi ha als meus peus, com quan miro al cel i penso com d'infinit és tot allò que ens fa tant insignificants. Suposo que és una probable trista realitat adonar-se de que abans que tu hi han hagut moltes vides, moltíssimes, que no en saps res d'elles i, que en un futur, quan tu ja hagis mort siguis un més a la llista, i així successivament, un rere l'altre. I tot això per a què? Quina és la finalitat de tot allò?

No obstant, hi ha diverses coses que poden donar una mica més de sentit a la vida, entre elles i per mi la mes important; la mort. No penso que sigui del tot el nostre enemic ja que si no ens poguéssim morir mai (tot i que per alguns pot ser-hi una idea temptadora) llavors sí que no tindria gens de sentit la vida, però gens. Perquè estaríem vivint sense ganes ni cap motivació per res, estaríem morts en vida.

En conclusió, puc dir que tot i que no sabem ben bé perquè vivim si després ens morim, pitjor seria no morir mai. Prefereixo viure aprofitant el meu temps al màxim perquè com a mínim m´hagi servit a mi.

Núria Jiménez Cabrera      

5. BIOÈTICA: situació dilemàtica arran del CORONAVIRUS

Raoneu filosòficament al voltant de la següent qüestió:

En funció de quin criteri creus que s'han de repartir recursos sanitaris escassos quan hi ha una emergència sanitària?

Com sabeu, aquests dies en alguns hospitals els professionals de la salut, atesa la manca de recursos sanitaris que a més han estat fortament retallats els últims anys, han de prendre decisions molt complicades, que impliquen vides humanes. Si hi ha menys respiradors que malalts de coronavirus que necessiten un respirador, llavors han de deixar a alguns malalts sense respirador. Els possibles criteris  a tenir en compte en la vostra reflexió són:

• Per ordre d'arribada (és a dir: per què retirarem un respirador a algú que ja ho està utilitzant i ha arribat abans?).
• Per pronòstic del cas i probabilitats de curació (és a dir, li donem el respirador a qui té més possibilitats de curar-se).   
• Per edat: li retirem el respirador a la gent gran per donar-lo als més joves.
• Pel valor social: prioritzem als que tenen professions útils a la societat, com metges, bombers, investigadors científics, o bé a qui té altres persones a càrrec seu: pares de família, cuidadors de persones dependents, etc.
• Econòmic: donem respiradors a qui puguin pagar més.
• Per sorteig (d'aquesta manera no es privilegia cap característica de ningú i es tracta a tots per igual).

Es tracta que us posicioneu pel que fa a aquests criteris (així com d'altres que pugueu afegir vosaltres mateixos) argumentant a favor d’allò que us sembli més just. Caldria també que expliquéssiu també per quina raó els altres criteris, en la vostra opinió, no són justos o ho són menys que el que o els que heu escollit.

Per tal que la vostra resposta, tal com si fóssiu membres d’un comitè de Bioètica, a l’emergència sanitària sigui més clara, estructureu la vostra resposta: feu una introducció on expliqueu la problemàtica, un desenvolupament on tingueu en compte o analitzeu, a més dels vostres arguments a favor de la vostra posició i la refutació d’altres criteris, exemples clars i els valors ètics que hi ha darrere de la discussió. Per últim no us oblideu fer una conclusió coherent amb l’anterior.


Us enllaço tres articles que us poden ajudar a pensar-hi una mica:
¿Quén debe morir?
https://www.ara.cat/opinio/Mar-Rosas-trampos-bioetica-coronavirus-covid-19_0_2430357035.html
Sanidad le dice a Cataluña que es "inaceptable no tratar a los mayores de 80 años"
Aquí teniu també un vídeo: Así deciden en los hospitales a quién atender, y a quién dejan morir

Damián Cerezuela Frías

4. Fragments de Mill i cançó de Frank Sinatra

Aquell qui deixa que el món -o el país en què viu- esculli per a ell el seu pla de vida no té necessitat d'altra facultat que la de la imitació simiesca. En canvi, el que elegeix el seu propi pla posa en joc totes les seves facultats. Cal que empri l'observació per veure, el raonament i el judici per preveure, l'activitat per aplegar els materials que li han de servir de base de la decisió, la discriminació per decidir, i quan ja s'ha decidit, fermesa i control de si mateix per mantenir la seva decisió deliberada. I aquestes qualitats les necessita i les exercita precisament en la mesura que la part de la conducta que determina segons el seu criteri i sentiments és gran. Fóra possible que, sense cap d'aquestes coses, fos guiat pel bon camí i és mantingués allunyat del mal. Però ¿quin seria el seu valor comparatiu com a ésser humà? Es molt important no sols el que fan els homes, sinó també quina mena d'homes són els que ho fan. Entre les obres de l'home, que la vida humana s'exercita molt bé a perfeccionar i adornar, la primera en importància és sens dubte el mateix home.

 John Stuart Mill: Sobre la llibertat, III

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2,5 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [1 punt]

1. Imitació simiesca: 
2. Home:

3. Compareu les idees de Mill sobre el valor de l'home/persona amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió en la cançó My way de Frank Sinatra. [3 punts]

Encara que la societat no estigui fundada sobre un contracte, i encara que no tingui cap utilitat inventar un contracte per deduir-ne les obligacions socials, no obstant això, tots aquells que reben la protecció de la societat adquireixen un deute envers ella a canvi d'aquest benefici. El simple fet de viure en societat imposa a cadascú una certa línia de conducta cap als altres.

Aquesta conducta consisteix, primer, a no perjudicar els interessos dels altres, o, més aviat, certs interessos que, sigui per una disposició legal expressa, sigui per un acord tàcit, han de ser considerats com a drets; segon, a assumir cadascú la seva part (que es fixarà segons principi equitatiu) dels treballs i els sacrificis necessaris per defensar la societat o els seus membres de qualsevol dany o vexació.

J. S. MlLL: Sobre la llibertat.

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2,5 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [1 punt]

• Contracte: 
• Acord tàcit:

A TENIR EN COMPTE ABANS DE FER LA PREGUNTA 1:
Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
El primer que hem de fer quan hem de resumir un text és seguir el següent procediment:

1. Realitzar una primera lectura de tot el text. Això ens permetrà tenir una visió general de les qüestions que es plantegen en el mateix. Alguns alumnes comença a subratllar en la primera lectura, amb el que al tenir una visió parcial del text, no subratllen correctament.
2. Realitzar una segona lectura subratllant les idees principals, les secundàries, els conceptes rellevants i els termes desconeguts (és molt important comprendre aquests termes, bé mitjançant la utilització del diccionari o preguntant a alguna persona experta). Els defectes més generalitzats dels alumnes en l'ús de la tècnica del subratllat solen ser dues: subratllar la gairebé totalitat del text i no subratllar pràcticament gens.
3. Realitzar algun tipus d'esquema. És important que aquest tingui una estructura jeràrquica, la qual cosa ens permetrà mostrar l'estructura del text: idees principals, idees secundàries i les seves relacions entre les mateixes. Un model d'esquema jerarquitzat són els mapes conceptuals. És característic en els alumnes no realitzar aquest pas, amb la qual cosa al realitzar el resum s'obté un mal resultat: repetició d'idees, còpia literal del text, desordre i falta d'estructura, etc. La utilització d'esquemes jerarquitzats també facilitarà la tasca d'explicar ordenadament el text.
4. Redactar el resum. En ell cal fer constar: la idea o idees principals, les idees secundàries i les relacions existents entre elles, és a dir, l'estructura lògica o de raonament del text. Atendre als aspectes sintàctics del text ens facilitarà aquesta tasca. El resum és la tasca més senzilla d'un comentari de text, però molts alumnes no li concedeixen importància i per això són incapaços de fer una bona explicació del mateix.
   

A TENIR EN COMPTE ABANS DE FER LA PREGUNTA 2: 

2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents:

Aquí se us demana que expliqueu el significat (entre 5 i 20 paraules, en qualsevol cas no més de dues línies i mitja) de dues expressions o conceptes que apareixen en el text.
Explicar el significat vol dir que heu de definir les expressions i per fer-ho bé, tingueu en compte que ho heu de fer utilitzant un llenguatge propi que no necessàriament ha de ser tècnic. Per tant, si al text ja surt la definició de l'expressió no la podeu copiar literalment, heu de fer servir les vostres paraules.
Eviteu fer ús de les expressions del tipus "segons l'autor": teniu un marge entre 5 i 20 paraules aproximadament, no les gasteu dient obvietats, és evident que els conceptes són de l'autor del text i és millor que aprofiteu el màxim nombre de paraules només per acotar el significat dels termes indicats en l'enunciat.
Tingueu en compte que molt sovint els filòsofs utilitzen termes amb un significat diferent del que ja segurament heu après, per exemple quan Nietzsche parla dels aristòcrates es refereix als individus capaços d'acceptar la vida com a únic valor moral (i no a una classe social amb títol nobiliari).
També considereu que la mateixa paraula pot tenir sentits molt diferents depenent de l'autor/a, per exemple: "idea" per Plató, té un significat molt diferent del d' "idea" per Locke.

A TENIR EN COMPTE ABANS DE FER LA PREGUNTA DE COMPARACIÓ D'IDEES (en aquest cas de Mill i Frank Sinatra):

Teniu bastant marge de llibertat respecte la forma com compareu (qualsevol de les tres maneres és vàlida i això no afectarà a la puntuació de la resposta):

1. Podeu explicar les dues idees de forma independent i després redactar la comparació assenyalant les semblances i diferències.
2. Podeu comparar directament les dues idees des de bon principi assenyalant els punts que tenen en comú i els que els diferencien.
3. Podeu explicar la teoria d'un dels autors i després escriure la de l'altre per contrast, és a dir, explicitant els aspectes en que s'apropa o es distancia respecte el primer.

Aspectes de contingut
És molt important que demostreu que enteneu bé les dues idees que esteu comparant, per tant, no val dir només que les dues tesis s'assemblen o a l'inversa, heu d'explicar bé per què són semblants o no. Cal tenir en compte que com és habitual en filosofia es valora molt que raoneu bé la resposta.

Salut!!

Damián Cerezuela Frías

3. Còpia del correu al voltant del Captain fantastic amb alguna indicació més

Bon dia,

Aquesta setmana us proposo mirar una pel·lícula que espero que us agradi i que desperti, de nou, les vostres ganes de pensar i aprendre més.

Em sembla que la podeu trobar online amb facilitat però, per si tinguéssiu alguna dificultat, també us la passo adjunta.

La tasca filosòfica l'haureu d'escriure al diari després de veure la pel·lícula (tots els que el teniu a casa; qui no, de nou, m'ho envieu). Concretament heu de fer el següent:

- PENSAR DES D'UN MATEIX: Explica almenys dues idees que trobis a la pel·lícula i analitza-les críticament. Què en penses?

- INVESTIGAR: Analitzar i explicar quina relació hi ha entre les idees de Noam Chomsky i la pel·lícula.

Però, sobretot, cuideu-vos bé a vosaltres mateixos i a qui us envolten aquests dies. Desitjo que estigueu tots i totes bé!!

Salut!

 Captain Fantastic [BluRay Rip][AC3 5.1 Castella...

Tant aviat habilitin el Moodle des del centre caldrà lliurar l'activitat obligatòriament. Això sí, òbviament no cal redactar-la en el vostre diari sinó en un Word preferentment o en fulls que fotografieu.

Salut!!!

Damián Cerezuela Frías

2. Com pot afectar el coronavirus el debat entre seguretat i llibertat? El coronavirus generarà un món més obert o més tancat?

Aquí teniu un article, entre molts altres de filosòfics que tracta aquestes qüestions: https://www.lavanguardia.com/internacional/20200405/48285133216/yuval-harari-mundo-despues-coronavirus.html

Animeu-vos a reflexionar-hi!!

Damián Cerezuela Frías

1. Orientacions per al diari filosòfic col·lectiu

Aristòtil, 384-322aC.

Confinar-se és contrari a la nostra naturalesa. Aristòtil deia que només una bèstia o un Déu podria viure en solitud. I nosaltres sembla que no en som cap d’aquests dos.

Ara bé, afortunadament podem tenir algun tipus de comunicació encara que sigui molt precària en comparació a les possibilitats que ens dóna la presència integra compartida.
Aprofitarem aquesta parada per passar els vostres diaris filosòfics personals de la llibreta personal al bloc col·lectiu i, en aquest trànsit de format, a un ritme d’escriptura més pausat però no menys profund ni personal. La lentitud i la solitud imposada pel virus ens seran unes aliades per pensar tranquil·lament i en companyia virtual, amb la possibilitat de ser tots els que comentem les entrades dels companys i companyes. En tornar de les "vacances" comencarem.
L’únic que haureu de tenir en compte ara com també fèieu ja als vostres diaris filosòfics en paper és: no limitar-vos a registrar fets (és un diari filosòfic!), ser rigorosos, profunds, clars, afegir si podeu exemples als vostres arguments sòlids i coherents sense oblidar no deixar-vos portar per prejudicis o afirmacions precipitades la gramàtica i l’ortografia, mantenir la frescor i l'originalitat així com la capacitat de posar-vos a la pell dels altres.
A l'espera que el centre us habiliti que pugueu entrar a l'aula virtual, potser us posaré alguns enllaços al bloc que us puguin suggerir idees a desenvolupar o discutir, sense oblidar l'ús del correu electrònic, per descomptat!

Que la força i la salut us acompanyin!!

Damián Cerezuela Frías