Què passa quan morim? Què hi ha després de la mort? Perquè vivim? De què
serveix tot el que fem? Què hi ha havia abans de tots nosaltres?
Sempre m'he preguntat aquestes preguntes però mai he trobat cap resposta, i és que crec, que no pot haver una resposta 100% segura, ja que jo crec que quan morim ja no sentim, res, per tant, no sabem si tornarem a néixer o si anem a algun lloc, no ho sé, i crec que ningú ho pot saber. Quin sentit té viure?, per a què serveix tot el que fem? Jo crec que simplement hem de viure bé la vida, passar-nos-ho bé i gaudir, perquè quan morim, puguem dir que hem viscut una bona vida, i que ens ho hem passat bé. Hi ha una sèrie (Merlí), que diu "no vull descobrir a l'hora de la mort que no he viscut."
Per què normalment volem ser recordats? Per què volem que algú ens recordi sempre?
Hi ha una pel·lícula (No està escrit a les estrelles) que diu: "Llegará un día en el que todos nosotros estaremos muertos. Todos nosotros. Llegará un día en el que no quedará ningún ser humano que recuerde que alguna vez existió alguien o que alguna vez nuestra especie hizo algo. No quedará nadie que recuerde a Aristóteles o a Cleopatra, por no hablar de nosotros. Todo lo que hemos hecho, construido, escrito, pensado y descubierto será olvidado, y todo esto habrá insistido para nada. Quizá ese día llegue pronto o quizá tarde millones de años, pero, aunque sobrevivamos al desmoronamiento del sol, no sobreviviremos para siempre. Hubo un tiempo antes de que los organismos tuvieran conciencia de sí mismos, y habrá un tiempo después. Y si te preocupa que sea inevitable que el hombre caiga en el olvido, te aconsejo que lo ignores. Dios sabe que lo hace todo el mundo." I això és més o menys el que jo penso sobre ser oblidat, que no t'ha de fer por, perquè hi haurà un dia en el qual tots estarem morts, i no hi haurà ningú que ens pugui recordar.
Què hi havia abans de tots nosaltres?
Com es va formar la Terra?
Crec que aquestes preguntes es podrien respondre científicament, però, són respostes 100% segures? Jo no ho crec.
Sempre m'he preguntat aquestes preguntes però mai he trobat cap resposta, i és que crec, que no pot haver una resposta 100% segura, ja que jo crec que quan morim ja no sentim, res, per tant, no sabem si tornarem a néixer o si anem a algun lloc, no ho sé, i crec que ningú ho pot saber. Quin sentit té viure?, per a què serveix tot el que fem? Jo crec que simplement hem de viure bé la vida, passar-nos-ho bé i gaudir, perquè quan morim, puguem dir que hem viscut una bona vida, i que ens ho hem passat bé. Hi ha una sèrie (Merlí), que diu "no vull descobrir a l'hora de la mort que no he viscut."
Per què normalment volem ser recordats? Per què volem que algú ens recordi sempre?
Hi ha una pel·lícula (No està escrit a les estrelles) que diu: "Llegará un día en el que todos nosotros estaremos muertos. Todos nosotros. Llegará un día en el que no quedará ningún ser humano que recuerde que alguna vez existió alguien o que alguna vez nuestra especie hizo algo. No quedará nadie que recuerde a Aristóteles o a Cleopatra, por no hablar de nosotros. Todo lo que hemos hecho, construido, escrito, pensado y descubierto será olvidado, y todo esto habrá insistido para nada. Quizá ese día llegue pronto o quizá tarde millones de años, pero, aunque sobrevivamos al desmoronamiento del sol, no sobreviviremos para siempre. Hubo un tiempo antes de que los organismos tuvieran conciencia de sí mismos, y habrá un tiempo después. Y si te preocupa que sea inevitable que el hombre caiga en el olvido, te aconsejo que lo ignores. Dios sabe que lo hace todo el mundo." I això és més o menys el que jo penso sobre ser oblidat, que no t'ha de fer por, perquè hi haurà un dia en el qual tots estarem morts, i no hi haurà ningú que ens pugui recordar.
Què hi havia abans de tots nosaltres?
Com es va formar la Terra?
Crec que aquestes preguntes es podrien respondre científicament, però, són respostes 100% segures? Jo no ho crec.
Clara Cantón Simó
Sincerament, penso que quan tots nosaltres morim serem recordats pels que vinguin despres es per aixó que nosaltres sabem de la existencia dels dinosaures i de les antigues civilitzacions per això crec q sempre serem recordats.
ResponEliminaDavid, sempre que hi hagi vida conscient sí, almenys d'alguna manera, però qui ens diu que no desapareixerà tot…?
ResponEliminaClara, de fet, podem dir que es pot morir si algú mai ha viscut? Vull dir, que la vida insconscient, sense pensament de cap mena, s'assembla massa a una pedra. Què és la vida? En el teu cas segur que saps i sabràs que estàs viva. Felicitats!