Aquell qui deixa que el món -o el país en què viu- esculli per a ell el
seu pla de vida no té necessitat d'altra facultat que la de la imitació
simiesca. En canvi, el que elegeix el seu propi pla posa en joc totes les seves
facultats. Cal que empri l'observació per veure, el raonament i el judici per
preveure, l'activitat per aplegar els materials que li han de servir de base de
la decisió, la discriminació per decidir, i quan ja s'ha decidit, fermesa i control
de si mateix per mantenir la seva decisió deliberada. I aquestes qualitats les
necessita i les exercita precisament en la mesura que la part de la conducta
que determina segons el seu criteri i sentiments és gran. Fóra possible que,
sense cap d'aquestes coses, fos guiat pel bon camí i és mantingués allunyat del
mal. Però ¿quin seria el seu valor comparatiu com a ésser humà? Es molt
important no sols el que fan els homes, sinó també quina mena d'homes són els
que ho fan. Entre les obres de l'home, que la vida humana s'exercita molt bé a
perfeccionar i adornar, la primera en importància és sens dubte el mateix home.
John Stuart Mill: Sobre la llibertat, III
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2,5 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [1 punt]
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [1 punt]
- Imitació simiesca:
- Home:
3. Compareu les idees de Mill sobre el valor de l'home/persona amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió en la cançó My way de Frank Sinatra. [3 punts]
Encara que la societat no estigui fundada sobre un contracte, i encara que no tingui cap utilitat inventar un contracte per deduir-ne les obligacions socials, no obstant això, tots aquells que reben la protecció de la societat adquireixen un deute envers ella a canvi d'aquest benefici. El simple fet de viure en societat imposa a cadascú una certa línia de conducta cap als altres.
Aquesta conducta consisteix, primer, a no perjudicar els interessos
dels altres, o, més aviat, certs interessos que, sigui per una disposició legal
expressa, sigui per un acord tàcit, han de ser considerats com a drets; segon,
a assumir cadascú la seva part (que es fixarà segons principi equitatiu) dels
treballs i els sacrificis necessaris per defensar la societat o els seus
membres de qualsevol dany o vexació.
J. S. MlLL: Sobre la llibertat.
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2,5 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [1 punt]
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [1 punt]
- Contracte:
- Acord tàcit:
A TENIR EN COMPTE ABANS DE FER LA PREGUNTA 1:
Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
El primer que hem de fer quan hem de resumir un text és seguir el següent procediment:
A TENIR EN COMPTE ABANS DE FER LA PREGUNTA 2: Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
El primer que hem de fer quan hem de resumir un text és seguir el següent procediment:
- Realitzar una primera lectura de tot el text. Això ens permetrà tenir una visió general de les qüestions que es plantegen en el mateix. Alguns alumnes comença a subratllar en la primera lectura, amb el que al tenir una visió parcial del text, no subratllen correctament.
- Realitzar una segona lectura subratllant les idees principals, les secundàries, els conceptes rellevants i els termes desconeguts (és molt important comprendre aquests termes, bé mitjançant la utilització del diccionari o preguntant a alguna persona experta). Els defectes més generalitzats dels alumnes en l'ús de la tècnica del subratllat solen ser dues: subratllar la gairebé totalitat del text i no subratllar pràcticament gens.
- Realitzar algun tipus d'esquema. És important que aquest tingui una estructura jeràrquica, la qual cosa ens permetrà mostrar l'estructura del text: idees principals, idees secundàries i les seves relacions entre les mateixes. Un model d'esquema jerarquitzat són els mapes conceptuals. És característic en els alumnes no realitzar aquest pas, amb la qual cosa al realitzar el resum s'obté un mal resultat: repetició d'idees, còpia literal del text, desordre i falta d'estructura, etc. La utilització d'esquemes jerarquitzats també facilitarà la tasca d'explicar ordenadament el text.
- Redactar el resum. En ell cal fer constar: la idea o idees principals, les idees secundàries i les relacions existents entre elles, és a dir, l'estructura lògica o de raonament del text. Atendre als aspectes sintàctics del text ens facilitarà aquesta tasca. El resum és la tasca més senzilla d'un comentari de text, però molts alumnes no li concedeixen importància i per això són incapaços de fer una bona explicació del mateix.
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents:
Aquí se us demana que expliqueu el significat (entre 5 i 20 paraules, en qualsevol cas no més de dues línies i mitja) de dues expressions o conceptes que apareixen en el text.
Explicar el significat vol dir que heu de definir les expressions i per fer-ho bé, tingueu en compte que ho heu de fer utilitzant un llenguatge propi que no necessàriament ha de ser tècnic. Per tant, si al text ja surt la definició de l'expressió no la podeu copiar literalment, heu de fer servir les vostres paraules.
Eviteu fer ús de les expressions del tipus "segons l'autor": teniu un marge entre 5 i 20 paraules aproximadament, no les gasteu dient obvietats, és evident que els conceptes són de l'autor del text i és millor que aprofiteu el màxim nombre de paraules només per acotar el significat dels termes indicats en l'enunciat.
Tingueu en compte que molt sovint els filòsofs utilitzen termes amb un significat diferent del que ja segurament heu après, per exemple quan Nietzsche parla dels aristòcrates es refereix als individus capaços d'acceptar la vida com a únic valor moral (i no a una classe social amb títol nobiliari).
També considereu que la mateixa paraula pot tenir sentits molt diferents depenent de l'autor/a, per exemple: "idea" per Plató, té un significat molt diferent del d' "idea" per Locke.
Explicar el significat vol dir que heu de definir les expressions i per fer-ho bé, tingueu en compte que ho heu de fer utilitzant un llenguatge propi que no necessàriament ha de ser tècnic. Per tant, si al text ja surt la definició de l'expressió no la podeu copiar literalment, heu de fer servir les vostres paraules.
Eviteu fer ús de les expressions del tipus "segons l'autor": teniu un marge entre 5 i 20 paraules aproximadament, no les gasteu dient obvietats, és evident que els conceptes són de l'autor del text i és millor que aprofiteu el màxim nombre de paraules només per acotar el significat dels termes indicats en l'enunciat.
Tingueu en compte que molt sovint els filòsofs utilitzen termes amb un significat diferent del que ja segurament heu après, per exemple quan Nietzsche parla dels aristòcrates es refereix als individus capaços d'acceptar la vida com a únic valor moral (i no a una classe social amb títol nobiliari).
També considereu que la mateixa paraula pot tenir sentits molt diferents depenent de l'autor/a, per exemple: "idea" per Plató, té un significat molt diferent del d' "idea" per Locke.
A TENIR EN COMPTE ABANS DE FER LA PREGUNTA DE COMPARACIÓ D'IDEES (en aquest cas de Mill i Frank Sinatra):
Teniu bastant marge de llibertat respecte la forma com compareu (qualsevol de les tres maneres és vàlida i això no afectarà a la puntuació de la resposta):
És molt important que demostreu que enteneu bé les dues idees que esteu comparant, per tant, no val dir només que les dues tesis s'assemblen o a l'inversa, heu d'explicar bé per què són semblants o no. Cal tenir en compte que com és habitual en filosofia es valora molt que raoneu bé la resposta.
Salut!!
Damián Cerezuela Frías
- Podeu explicar les dues idees de forma independent i després redactar la comparació assenyalant les semblances i diferències.
- Podeu comparar directament les dues idees des de bon principi assenyalant els punts que tenen en comú i els que els diferencien.
- Podeu explicar la teoria d'un dels autors i després escriure la de l'altre per contrast, és a dir, explicitant els aspectes en que s'apropa o es distancia respecte el primer.
És molt important que demostreu que enteneu bé les dues idees que esteu comparant, per tant, no val dir només que les dues tesis s'assemblen o a l'inversa, heu d'explicar bé per què són semblants o no. Cal tenir en compte que com és habitual en filosofia es valora molt que raoneu bé la resposta.
Salut!!
Damián Cerezuela Frías
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada