dimarts, 26 de maig del 2020

Què necessitem per ser feliços?

Epicur deia que per ser feliços necessitem amistat, autosuficiència i llibertat i una vida analitzada. Ell pensava que els amics porten la felicitat, que has d'estar sempre amb ells, que seran companys permanents. Per a ell, la llibertat era tenir independència econòmica, ser autosuficient, sense dependre d'algú per tenir un sou i no dependre de l'opinió de ningú. També pensava en una vida analitzada, una vida en la qual reservem temps per a la reflexió per fer l'anàlisi del que ens preocupa. Les nostres ansietats disminueixen si ens donem temps per pensar en elles.

Jo penso que té raó, però crec que la felicitat són moments, moments en els quals has estat bé, sense preocupacions. Per tant, si que és veritat que necessitem tot el que diu Epicur per ser feliç, però també crec que han d'haver-hi dies i moments tristos, dolents, etc., ja que si no, no sabríem apreciar els moments o els dies bons, perquè sinó, tots els dies serien iguals.

Hi ha una frase d'un llibre (Bajo la misma estrella) que diu: "Antes del arcoíris tienes que soportar la lluvia." Aquesta frase diu que abans de les coses bones, hauràs de suportar les coses dolentes, perquè si no, no apreciaríem les bones. Si sempre ens passessin coses bones, mai les apreciaríem, seria com sempre el mateix, en canvi, si primer van coses (moments o dies) dolentes, quan hi hagi un moment o un dia bo, ho passarem molt millor, ho apreciarem molt més.

Clara Cantón Simó

1 comentari:

  1. Un exemple molt clar el tenim, diria, aquests dies: quan valorem ara allò que abans no paràvem atenció: un passeig, una conversa presencial, etc. Sembla que Epicur tenia molt clar que aquests mal de la vida són inevitables i que retornen d'una manera o una altra - tenia gota, per exemple. Ara bé, com ve fas, cal parat l'atenció que es mereix en aquesta qüestió: segurament el més important és que ara que estem patim aquests moments no ens hi oblidem ràpidament després (tot i que si ho fem vindran més altres moments difícils i tristos per fer-nos pensar)! De moment, tant de bo ens serveixi a tots aquesta crisi sanitària, social, etc., aquest patiment, per valorar tot allò que no per senzill deixa de ser molt important! Necessària reflexió, Clara. Felicitats!!

    ResponElimina