Moltes vegades tindrem por i ens haurem de
veure en situacions decisives. Potser no les puguem controlar, però això és feina
nostra, és la nostra responsabilitat. Nosaltres hem de mantenir la calma i
pensar què hem de fer per solucionar-ho, perquè si ens deixem guiar per la por,
ens enfonsem. La por és un sentiment natural per la supervivència, però a vegades
ens fa més mal que bé i ens pot fer passar una mala passada. La por s’encarrega
de que sobrevisquem però nosaltres hem de fer que no ens arribi a “matar”. És contradictori,
oi? Doncs bé, nosaltres ens caracteritzem per la nostra intel·ligència, doncs
demostrem-ho, siguem més avispats del que la natura espera de nosaltres. Així és com hem de convertir que la por ens
faci pensar, no ser uns salvatges. I a més perquè moltes vegades, quan la
situació s’escapa dels nostres actes, la por no servirà de res, perquè si esta
al nostre poder canviar la situació l’haurem de canviar, però sinó no ens hem de preocupar. El que hagi
de passar passarà.
Núria Jiménez
Molt bona reflexió! Crec que la introspecció és clau. A partir d'aquí, un cop sabem qué sentim, podrem actuar. Ens veiem i ànims :)
ResponEliminaReflexió clara, directa i fonamental per a la vida!! Felicitats!!
ResponElimina