Entrada: Quin poder té la paraula?

La paraula és un mitja de comunicació que a vegades pot fer bastant mal. Per mi les paraules no tenen valor i cadascú li dona el que vol, crec que les paraules són lletres juntes amb un significat que pot ser clar o pot anar amb segones. Cada dia, utilitzem les paraules ja sigui parlant o escrivint, i sense adonar-nos donem pes a algunes coses que ens diuen pel fet de qui t'ho a dit o el que t'ha dit en si. He pensat molt sobre aquest tema ja que les paraules han fet mal a gent del meu voltant i per soposat a mi, han passat de ser simples paraules a critiques, se de persones que es basen en l'opinió dels demes, ,o sigui, de les seves paraules, i poden acabar setmanes sense voler sortir de casa perque algú pel carrer li ha dit coses que no vull ni repetir. Si ho penses son només paraules i pots aconseguir que no t'afectin, se que es molt dificil, i sempre hi ha una vegada que et fa mal per molt que no vulguis. No entenc com unes simples lletres poden fer tant de mal i no entenc com podem utilitzar-les tant malament, des de petit ja hem deien que les paraules son només paraules i que és decisió meva creure o no, ja que per molt que es parli, el que conta son els fets i perque una persona et juri que estarà sempre no t'ho has de creure fins que amb fets ho demostra.  Quan aprenguem a veure que les coses es fan i no es diuen i a dir coses de profit. Podrem decidir si creure o no en les paraules o donar-li's valor.
ADRIÁN JIMÉNEZ

Entrada: Puc tenir un amic robot?

  

Els robots son aparells programats per obeir una sèrie de comande3s i ordres establertes amb anterioritat. Quan realment ho penses fem conexions eléctriques per funcionar, és a dir, les neurones funcionen amb impulsos eléctrics i un robot podria arribar a tenir un cervell com el nostre però artificial que pensi semblant al nostre. Pot ser mai sentirá com una persona però potser entendran aquests sentiments que tenim els humans i poden ajudar-nos a sortir d'un entrebanc. Crec que un robot no pot substituir un amic humà però es pot apropar a les feines i coses que fa un amic o amiga. Si realment fem robots an intel·ligents ens podran compendre sense saber que és sentir-ho i pot ser arriben a ser grans amics. Els gossos per exemple, són considerats els millors amics del humà però no parlen, transmeten les coses a la seva forma. Llavors un robot podria ajudar-te a la seva forma i poder arribar a ser un bon amic. També hem de tenir en compte que son màquines i que poden espatllar-se o fer coses que potser no pensavem que farien. Realment, si els robots son suficientment intel·ligents només els falta ser capaços de racionalitzar les coses com humans. Poden ser un perill per a qualsevol ja que poden estudiar-te i dir-te el que vols sentir `per guanyar la teva confiança i després arruinar-te la vida. Estem parlant que poden ser superiors a un ésser humà i no necessitar-nos.

Adrián Jiménez

ENTRADA: Influència de la tecnologia en l'actualitat

Per definir què és la tecnologia, podríem dir que és el conjunt de coneixements amb els quals es creen productes i serveis que permeten a les persones resoldre problemes, adaptar-se al medi ambient i satisfer els seus desitjos i necessitats. Al llarg de l’història els avenços tecnològics han estat vinculats completament a les millores en la societat, ja que s’intentava satisfer les necessitats essencials per tal de progressar socialment i, en són exemples el domini del foc (que va impulsar l’evolució dels humans), la medicina, els transports, etc. Però, tot i això, avui en dia la tecnologia (en general) crec que té una finalitat més personal, és a dir, els desenvolupaments tecnològics estan bastant vinculats a la vida de cada persona per tal de fer-nos la vida més confortable i disminuir els nostres esforços, per la qual cosa la tecnologia actual ens ha permès satisfer gran part de les nostres necessitats i ens ha facilitat d’alguna manera la vida en general, com per exemple els missatges de text, les xarxes socials (que ens permeten conèixer a moltes persones al voltant del món), nombroses aplicacions del mòbil (que ens faciliten l’elaboració dels deures, ens permeten consultar el camí que hem de seguir per arribar a x lloc, ens porten els comptes econòmics i, fins i tot, ens organitzen les activitats de la setmana), etc. Per tant, la tecnologia és realment una influència bona i imprescindible per a l’humanitat? Actualment s’està abusant d’aquesta? Podríem viure sense gran part d’aquests nous avenços tecnològics?

En els últims anys, els avenços tecnològics han estat de tal magnitud que, fins i tot, han modificat la nostra forma de viure, comunicar-nos i relacionar-nos. La invenció del Internet ha sigut un dels grans impulsors de l’evolució de la nostra societat, ja que ens facilita el ràpid accés a la informació i a les múltiples fonts de coneixement, la qual cosa ens ha permès estalviar molt temps i diners en buscar qualsevol tipus d’informació en llibres i enciclopèdies. Per tant, podríem dir que els principals avantatges que presenta la tecnologia són que facilita la comunicació, ens permet accedir ràpidament a la informació, els transports han evolucionat notablement… però també cal dir que avui en dia la tecnologia és utilitzada majoritàriament per simplificar les nostres tarees, de tal manera que, sense adonar-nos, cada cop depenem més de la tecnologia i ja gaire bé no acostumem a fer les coses per nosaltres mateixos, sinó que utilitzem la tecnologia com a mitjà per dur a terme les nostres activitats. En són exemples el fet d’utilitzar l’Internet com a via de treball als centres educatius i a les feines (la qual cosa no hauria estat possible fa 30 anys). Llavors, en aquest aspecte potser sí que valorem com a necessària la tecnologia, ja que per exemple, ara no podríem haver acabat el curs escolar de no haver estat per aquesta i, com a conseqüència, potser no podriem haver acabat l’ESO aquest any.

Però per una altra banda, també cal qüestionar-se el fet de fins a quin punt és depenem de la tecnologia, ja que fa trenta anys feien gaire bé les mateixes activitats que fem ara, i l’única diferència és que ara les fem amb més comoditats, és a dir, fa trenta anys hauria d’estar escrivint tot això en un paper intentant fer bona caligrafia, però avui en dia ho puc fer més ràpidament mitjançant l’ordinador. Així que possiblement, degut al gran pes que té la tecnologia en l’actualitat, no seriem capaços de viure sense totes aquestes comoditats tecnològiques i, a més, sembla que cada cop estem més lligats a la tecnologia, ja que cada cop que surt al mercat un nou aparell tecnològic tothom es desespera per aconseguir-lo (com per exemple amb els mòbils, perquè sempre aspirem a tenir el més nou). Però no crec que tot això sigui degut únicament a la tecnologia, sinó que els mitjans de comunicació tenen molt pes sobre les nostres decisions (normalment, inconscientment), ja que potser no desitjaríem tant l’últim model d’Iphone si no ho veiéssim per tot arreu.

En conclusió, crec que actualment la tecnologia és bastant necessària per a la societat, però crec que això és degut a que ens hem acostumat a viure depenent d’aquesta i, per tant, ens seria molt difícil deixar-la d’utilitzar. Però això no vol dir que la tecnologia sigui només una influència dolenta, ja que gràcies a aquesta podem desenvolupar una gran creativitat i també promou la innovació, sense mencionar que avui en dia, una gran majoria de la població té un treball que d’alguna manera està relacionat amb la tecnologia. 

Aisha Descane  

Ser un mateix

Al llarg de la meva vida moltes persones m’han dit: “siguis tu mateix” o “no deixis que ningú et canviï”.

Paraules de la meva mare: “durant un temps vaig sentir la necessitat d’omplir les expectatives dels demés. Hi havia una diferència entre el que jo era i el que creia que el món esperava de mi. Amb el temps em vaig donar compte que la pressió m’havia fet perdre de vista la persona que jo era i vaig passar a ser una persona totalment diferent, una persona a la que només l’importava el que els demés esperaven d’ella. Llavors va ser quan vaig començar a trobar-me malament tot el temps, vaig notar que em sentia infeliç. Fins que vaig arribar a un punt en el que vaig veure necessari frenar i començar a fer el que jo volia i creia convenient per a mi sense tenir en compte l'opinió dels demés”.

Arran de la petita reflexió que va fer la meva mare un dia quan estaven parlant, vaig quedar-me pensant si realment valia la pena ser un mateix.

A tothom ens agrada complaure els altres, per exemple: tothom desitgem que els nostres pares estiguin orgullosos de nosaltres o que els nosaltres amics aprovin el que fem, però hem d’estar segurs que no busquem l’aprovació de les persones equivocades ja que això pot fer-te oblidar qui ets, el que desitges i el que vols.

No està malament desitja que els altres et admirin sempre i quan no t’oblidi de qui ets. No has de sacrificar la teva “essència” per donar gust a les persones equivocades. Sigues tu mateix i procura agradar-te a tu mateix  abans que a ningú altre.

Nicole Briones

LA FILOSOFÍA DE CUS D'AMATO

Constantine "Cus" d'Amato ha sido un genio del boxeo, fue quien forjó a los campeones Mike Tyson, Floyd Peterson i José Torres. Tras estos grandes éxitos se esconde aspectos filosóficos y psicológicos. 

Para empezar, utiliza  la compresión y el control de las emociones (sobretodo el miedo). Lo que hace Cus es construir una realidad diferente a la que estamos acostumbrados que afecta a las emociones como la ansiedad y el miedo. Para la mayoría de deportistas el miedo es una emoción negativa de la que avergonzarse, pero Cus le da la vuelta a esta visión y vende otra realidad mucho más beneficiosa, él decía:

 [" Fear I like fire" (el miedo es como el fuego). Si aprendemos a controlarlo podemos hacer que trabaje para nosotros. Si lo dejamos fuera de control, nos puede destruir a nosotros y a lo del nuestro alrededor, por ejemplo, como una bola de nieve encima de una colina. Podemos cojerla y hacer lo que queramos con ella, pero si dejamos que la bola ruede hacia abajo se hace tan grande que si intentamos pararla nos aplastará. Tenemos que entender el miedo. La mayoría de gente cree que el miedo es algo malo, realmente bochornoso, pero enseño  a los chicos que el miedo es saludable. A menudo pregunto "Quien es tu mejor amigo?" a lo que yo rápidamente les digo que su mejor amigo es el miedo. La naturaleza nos dió el miedo para sobrevivir. Por ejemplo, el ciervo cruzando un campo abierto y, al acercarse al bosque, el instinto le dice que el peligro está ahí. Automáticamente, el deseo de sobrevivir se activa, lo que implica que las glándulas suprarrenales inyectan adrenalina al torrente sanguíneo y permiten al cuerpo realizar hazañas extraordinarias de agilidad y fuerza. Un ciervo normalmente salta 15 o 20 pies (4-5 metros), pero con esta adrenalina el salto quizás sean 40 0 50 pies (12-15 metros), suficiente para alejarse del peligro inmediatamente, y luego su velocidad natural lo ayudará a escapar. Esta es la manera básica de cómo el miedo te ayuda a vivir por eso es tu mejor amigo.]

Cus hacia la similitud entre el cobarde y el héroe, que consiste en: "El cobarde y el héroe sienten lo mismo, es lo que hacen lo que les marca la diferencia. El héroe se siente tan asustado como el cobarde, sus acciones es lo que le llevan a ser un héroe. 

"La voluntad supera a la habilidad". Este es uno de los aspectos de Cus que más me gustan. Él decía: "Cuando dos personas compiten lo que estamos viendo es una competición mas de voluntades que de habilidades ya que la voluntad supera a la habilidad. La habilidad solo prevalece cuando la diferencias de habilidad sea tan abismal que no se ponga a prueba la voluntad".

La manera y el trabajo que  Cus llevaba a cabo con sus discípulos me parece uno de los mejores y su manera de reflexionar y la psicología que utilizaba para enseñar me llaman mucho la atención pues poca gente muestra estas cualidades a la hora de enseñar. "Mi trabajo es tomar la chispa y avivarla. Cuando empieza a convertirse en una pequeña llama, la alimento. Alimento el fuego y luego se convierte  en un incendio incontrolable. Cuando ya se ha convertido en un incendio incontrolable, vierto madera vieja en él. Entonces realmente tienes un fuego en marcha. Esto es lo que hago o lo que intento hacer".

Eric Ortiz

ENTRADA: HI HA VIDA A ALTRES PLANETES?

Ahir es va llançar a l'espai el primer coet d'una empresa privada tripulat cap a la Lluna amb 2 tripulants. Tot això em fa pensar en què hi ha més enllà, i si realment algun dia ho podrem descobrir.

Realment, no hi ha una resposta concreta que sigui "bona", ja que actualment no podem demostrar si hi ha vida o no a altres planetes. El que sí que podem demostrar és que fa molts anys, a Mart hi va haver aigua (es van trobar proves d'això), i això ens fa pensar en aquesta pregunta, ja que tot ésser viu necessita aigua per viure, i això és la primera cosa que es busca als planetes.

No hi ha una resposta clara perquè, d'una banda, no tenim la tecnologia suficient com per a investigar tant i tant lluny, i d'altra banda,  si al nostre planeta han aparegut totes les condicions necessàries per a ser un planeta habitable, perquè a un altre racó de l'univers no ha pogut passar el mateix? Perquè necessàriament tots els éssers vius necessiten aigua? Està demostrat això, o només sabem que tots els éssers vius del nostre planeta necessiten aigua? Passa el mateix amb l'oxigen?

Són moltes preguntes sense resposta, que esperem que puguem resoldre en un futur. Molta gent creu que això mai ho podrem saber, i és possible que sí, però cal recalcar que la tecnologia avança a una velocitat increïble, i cada cop es poden fer més coses. Si a algú de fa 100 o 200 anys li preguntes si creu que algun dia podrà arribar la humanitat a la Lluna, molts dirien que no.

Per tant, i tornant a la pregunta original, crec que sí que hi ha vida a altres planetes, ja que si aquí han passat totes les casualitats possibles per a que sigui un planeta habitable, el mateix ha pogut passar a algun altre planeta de l'univers, encara que el planeta tingui condicions molt diferents al del nostre i els éssers que viuen dins no necessitin el mateix que nosaltres per a viure. Una altra cosa seria pensar si algun dia podrem provar això, però seria un tema que abarcaria altres coses i que seria un debat molt llarg.

És un tema molt complex i amb el que es poden derivar moltes preguntes més, però resumidament, crec que sí que hi ha vida a altres planetes, encara que no tinguem cap tipus de prova que ens digui si això és possible o no.

Levon Kesoyan

Només allò que es pot intercanviar és valuós?

No només allò que es pot intercanviar és valuós, però sí que tot allò que s'intercanvia és valuós. Entenem per intercanvi un canvi entre dos o més individus, que canvien un objecte per un altre, que té un valor, sigui explícit o sentimental. Per tant, podem dir que a un intercanvi el que s'intercanvia sempre té un valor perquè, si no, no hi hauria manera de demostrar que aquest intercanvi és equitatiu o no.

També cal diferenciar entre intercanviar i compartir: els moments que passes amb una persona, per exemple, no s'intercanvien, es comparteixen, i aquests moments tenen un valor molt sentimental.

Per últim, caldria explicar el terme "valuós". Entenem per valuós tot allò que té una importància subjectiva o objectiva, de manera personal o social.

Una vegada aclarit això, a la pregunta "Només allò que es pot intercanviar és valuós?", els arguments que hi ha a favor són:

Hi ha d'haver un benefici mutu en el qual l'objecte d'intercanvi ha de tenir un valor, si no l'intercanvi no té sentit.

Si en un intercanvi, l'objecte no interessa, sigui personalment o socialment vol dir que l'objecte no és valuós i no es pot intercanviar perquè no aporta res.

Quin valor té allò que no es pot intercanviar? Si no es pot intercanviar, vol dir que no aporta res personalment, ni socialment, ni tampoc afavoreix a ningú, aleshores no té cap valor.

Els arguments en contra respecte a la pregunta "Només allò que es pot intercanviar és valuós?" són els següents:

Tots els objectes tenen un valor, sigui capital (econòmic) o sentimental, però no tots es poden intercanviar, per exemple, un objecte de la teva àvia no l'intercanviaràs per res, perquè té un valor molt significatiu sentimentalment, i pot ser aquest valor, que és molt subjectiu, una persona no ho valors així, aleshores si s'hagués d'intercanviar no hi hauria un benefici mutu però l'objecte segueix tenint valor per a tu.

Si parlem de moments, opinions, etc. Això no s'intercanvia, es comparteix, i és molt interessant perquè en aquests casos hi donem molt valor, fins i tot hi ha persones qui hi donen més valor això que als objectes. Per exemple, els moments qui hi compartim amb la família al Nadal són molt valuosos, i no s'intercanvien. Aquests moments és l'únic que ens emportem a la caixa quan morim, per això hem de donar-li més valor en aquests casos. També aporten moments de felicitat i coneixement.

En conclusió, no només allò que es pot intercanviar és valuós. Sí que és veritat que tot allò que s'intercanvia és valuós. Però no només allò és valuós, tot té un valor econòmic o sentimental i hi ha coses que no es pot o no s'intercanvien i són més valuoses que els objectes d'intercanvi i ens aporten molt més que allò que s'intercanvia.

Eric Ortiz